El meu poble jo

El meu poble i jo, una poesia de Salvador Espriu que ja us vam presentar a diumenges de poesia.
Per què hi tornem?
Doncs perquè volem presentar-vos un nou vídeo, les alumnes encarregades de recitar-la no es van quedar prou satisfetes i ho volien fer millor.
Molt bé noies, ho heu aconseguit, bona  feina la vostra!

Diumenges de poesia: Salvador Espriu

EL MEU POBLE I JO
A la memòria de Pompeu Fabra, Mestre de tots.


Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i llad
res el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.