Diumenges de poesia: avui "Dóna'm la mà" de Joan Salvat-Papasseit

Diumenge, dia de descans, hi ha temps per tot, i també per la poesia.

A partir d'ara iniciem una secció al blog anomenada "Diumenges de poesia", un espai de relax per escoltar, gaudir, pensar... i viure intensament.



La poesia va moltes vegades lligada a la música, ja ho vau  poder veure a l'entrada del passat diumenge sobre Miquel Martí i Pol. Avui us presentem un poema escrit per Joan Salvat-Papasseit titulat "Dóna'm la mà". Recordeu? Miquel Martí i Pol també en tenia un, el vam escoltar la setmana passada.

Us deixem primer amb una versió del poema recitat per Ovidi Montllor i Tito Soler a la guitarra

 Escolteu ara dues versions musicades, una de Vicente Monera i l'altra de Ariadnna Savall
 Diferents i precioses totes dues, esperem que us agradin.

Dóna'm la mà

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.