Homenatjant els nostres poetes: Miquel Martí i Pol

El mes de novembre és un mes molt especial per la literatura universal, hi ha una gran quantitat d'escriptors/es que podríem homenatjar. En trobareu una bona relació en els següents enllaços.
http://ploma.quellegeixes.cat/noticia/fitxa/415
http://ubuntuone.com/1HielQFwkQRKfrpqscUH5v

Un d'ells és MIQUEL MARTÍ I POL, segur que us agradarà conèixer-lo, cliqueu l'enllaç.

Miquel Martí i Pol va escriure molts poemes que es van convertir en cançons i va cantar amb els membres de la "nova cançó catalana"

En el següent vídeo el podeu veure, ja en edat avançada i malalt, tot i així encara en ànims i esperançat  en la possibilitat d'un món millor, tal com diu en el seu poema.

 "tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor"

 Escoteu com ens comenta les emocions que va sentir en escoltar la seua cançó "Dona'm la mà" a la plaça de bous de València el 6 del maig de 2000, interpretada per Lluís Llach i Lucrècia.

Emocionant vídeo i bonic poema!. 

Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà,
dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Miquel Martí i Pol


  Ara mateix"  un altre dels seus poemes interpretat per les magnífiques veus de  Lluis LLach i Silvia Pérex Cruz i recitat per Pep Guardiola al Palau Sant Jordi el 8/6/2012 en el concert  "Les nostres cançons contra la sida"


Ara mateix enfilo aquesta agulla
 amb el fil d'un propòsit que no dic
 i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
 que anunciaven taumaturgs insignes
 no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
 De res a poc, i sempre amb vent de cara,
 quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
 I som on som; més val saber-ho i dir-ho
 i assentar els peus en terra i proclamar-nos
 hereus d'un temps de dubtes i renúncies
 en què els sorolls ofeguen les paraules
 i amb molts miralls mig estrafem la vida.
 De res no ens val l'enyor o la complanta,
 ni el toc de displicent malenconia
 que ens posem per jersei o per corbata
 quan sortim al carrer. Tenim a penes
 el que tenim i prou: l'espai d'història
 concreta que ens pertoca, i un minúscul
 territori per viure-la. Posem-nos
 dempeus altra vegada i que se senti
 la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
 I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
 que tot està per fer i tot és possible.

 Miquel Martí i Pol