Diumenges de poesia: "Era el temps de les cireres"

pava en aquesta mostra

Foto Facebook Jesús Mª Tibau

Aprofitant que aquest dissabte 22 de març s'ha celebrat la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, que coordina Tomàs Camcho Molina, us volem presentar un dels molts i bonics poemes d'aquesta mostra ebrenca, en aquest cas el de Glòria Fandos, "Era el temps de les cireres".

http://poetesdelebre.blogspot.com.es/

Abans de llegir-la mireu aquesta imatge extreta del Facebook de Jesús Mª Tibau, mireu el fons de la imatge, coneixeu el poema? Si el nostre amic també hi participava en aquesta mostra.

ERA EL TEMPS DE LES CIRERES

 Era el temps de les cireres, els mesos d’abril i maig,
aquests fruits petits, vermells i ensucrats,
madurats als camps fèrtils de la Ribera de l’Ebre,
 amb la força i l’escalfor del sol, immantador de vida,
 un cor, un bocí de carn viva, batega amb la sang calenta,
 fort, com un puny tancat i a la vegada feble,
 com un pètal de flor d’ametller, perfumat de mel,
gronxat per l’aura suau dels sospirs, dels teus llavis fugits
pels camins dels secrets i dels misteris…
Miraves a altres ulls, com en un espill et reflecties,
de lluny altres iris et seguien, creant senders a l’aire,
de quimeres i primaveres…el sol al cel, impetuós
controlador de la vida i la mort, la seva llum enlluerna,
 enamora.
 Era el temps de les cireres i encara tinc la seva dolçor
als llavis.

Escoltem-la recitant el seu poema "Un nou estiu" a la II Mostra Oberta de Poesia a Alcanar"

UN NOU ESTIU

Noves vacances
i un nou estiu,
desigs d’esperances
i el sol que somriu.

La nit serena i un cel,
atapeït d’estels.
Nous amics i nous amors
i els antics i vells,
temps de silenci,
d’estimar i recordar,
guardats com un tresor.

Els peus nus, acariciats
per la sorra blanca
de la platja de sal.

Despertar somnis,
mai somniats,
trepitjar i seguir senders
que em portaran al bosc,,
perfum de pinedes
i de verdors...
Tot silenci, tot amor...
Paraules que volen,
són ocells, eixamplen les ales
i suaument, amb la xerradissa
de sirenes amb escames
de peixos, de riu i de mar
i pètals de flors rosades,
de les primaveres,
d’escuma i onades
m’abracen el cor...