Diumenges de poesia: Barca

Continuant coneixen autors/es de les nostres terres avui us presentem una poesia d' Artur Baldé i Desumvila (Benissanet 1907- Barcelona 1995).


Artur Bladé era escriptor i periodista i es va dedicar principalment a la prosa, se'l considera un "escriptor de l'Ebre català, cronista de l'exili"   tot i així fa fer algunes incursions  en la poesia, aquí en teniu una mostra.


Escoltar-la musicada per Jesús Fuster

Barca

Barca sense rem
ni timó ni vela,
la ciutat em pren,
la ciutat em deixa.

Rutes de la mar
els carrers que tenen
cales de poc fons
i platges serenes.
Sé tots els camins,
conec les dreceres,
els senyals del temps,
els fars que s’encenen,
la calma dels ports
plens de llums vermelles,
tots els mariners
i les marineres...
Jo que ho conec tot
a mi no em coneixen!

Vaig per la ciutat
sense gaire pressa,
navego tot sol
i en sento la pena;
no faig cap senyal
ni porto bandera,
estibat només
de tedi i desesma,
llast de pensaments
i cosa baldera.

Veig altres vaixells

que van a la seva,

quan troben el port

algú ja els espera;

tots van endavant,

jo vaig endarrera...

(No arribaré mai

a la terra meva?)

Barca sense rem

ni timó ni vela,

la ciutat em pren,

la ciutat em deixa

Versos de la guerra i de l'exili. Barcelona, 2007.

Escolteu com la reciten