dissabte, 11 de gener del 2014

Diumenges de poesia: La casa que vull

Imatge: ILC

La casa que vull


La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
niui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

Escolteu com la reciten os companys vostres.

 Comenteu-ho, els agradarà!



 

1 comentari:

  1. Bona tarde,
    Algú podria cantar aquest poema! Qui serà el valent o la valenta?
    La setmana que ve ho sabrem.

    ResponElimina