diumenge, 15 de desembre del 2013

Diumenges de poesia: Gerard Vergés

Gerard Vergés




El recordeu?, ha estat a Jesús amb motiu de la Fira literària.
 
Poeta tortosí (1931) i farmacèutic de professió.





Al llarg de la seua vida va rebre nombrosos premis literaris:



  •  Carles Riba, 1981: L'ombra rogenca de la lloba
  •  Josep Pla, 1985: Tretze biografies imperfectes
  •  Josep Vallverdú d'assaig, 1990: Eros i art Crítica Serra d'Or de traducció poètica,
  •  1994: Tots els sonets de Shakespeare
Si voleu saber més de la seua vida l'escriptor de Campredó, Emigdi Subirats va fer un llibre"Gerard Vergés i Princep" on ens l'explica amb tota mena de detall.

La poesia d'aquest diumenge ésmotl coneguda, fins i tot l'alumant de tercer del curs 2010/11, la va treballar, va fer la seua interpretació visual i la va llegir en veu alta.

Parlo d'un riu mític i remorós 


 Tot sovint penso que la meva infància
 té una dolça i secreta remor d’aigua. Parlo de la verdor d’un delta immens;
 parlo dels vols dels ibis
(milers d’ibis com volves vives de la neu més blanca)
 i del flamenc rosat
 (de l’íntim rosa d’un pit de noia gairebé entrevist
). I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
 com la pedra llançada per la fona,
 de l’anguila subtil com la serpent,
 la tenca platejada de les basses.
 Parlo del llarg silenci on es fonien
 l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

 Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
 parlo –Virgili amic– de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
 de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
 (Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses).
 Parlo d’un riu antic, solcat encara
 pels vells llaguts: els últims, llegendaris
 llaguts, tan afuats com una espasa,
 i carregats de vi, de llana, d’ordi,
 i amb mariners cantant sobre la popa.

 Parlo d’un lent crepuscle que posava
 or tremolós a l’aigua amorosida,
 punts de llum a les ales dels insectes,
 solars reflectiments als ponts llunyans.

 Dolça remor de l’aigua en el record.
Mireu i escolteu

De quin riu parla? Fàcil, no?

 També va escriure en prosa. En el següent vídeo Manel Ollé ens llegeix un fragment de "Treze biografies imperfectes", obra que el va fer mereixedor del Premi Josep Pla al 1985

 
x
I ara escolteu-lo en la veu de dos dels vostres companys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada